Archivo de la categoría: Performances

26/ abril/ 20h RENGUE

387326_306357619494143_9161364_n

Rengue: acrobacia japonesa, espectáculo de pole dance artístico
ambientado en la cultura japonesa con proyecciones, música tradicional
y actual del país del sol naciente.

entrada 5€

Rengue: acrobàcia japonesa, espectacle de pole danse artístic
ambientat en la cultura japonesa amb projeccions, música tradicional
i actual del país del sol naixent.

entrada 5€

Sigue leyendo

dijous 21, JUNY. 22.30h. Incubarte. Festa d’Inauguració.

(+abajo en castellano)

El V Festival Internacional d’Art Independent INCUBAR-TE és un esdeveniment cultural que reuneix arts plàstiques i visuals i que, durant els últims cinc anys, es porta desenvolupant amb gran acceptació del públic en la ciutat de València.

INCUBAR-TE, concebut com a punt de trobada entre els artistes i el públic, és a més un esdeveniment on es teixeixen xarxes entre els diferents professionals de l’art i la cultura. Per descomptat, el festival té un caràcter públic, gratuït i festiu, i tot el nostre esforç se centra a acostar les últimes tendències artístiques tant locals com a internacionals als ciutadans de València, treballant en la selecció dins del panorama artístic internacional.

En 2012, el festival compleix la seua cinquena edició on segueix proposant la investigació, promoció i difusió de les noves tendències artístiques. La programació estarà constituïda de diferents disciplines com a Pintura, Escultura, Instal·lació, Fotografia, Videoarte, Art-Naturalesa, Pintura Mural, Art Públic, Urbanisme i Mapping, centrant la seua atenció especialment en tot tipus de projectes i creacions interdisciplinàries i innovadores que proposen una visió original, innovadora i creativa de la imatge en totes les seues manifestacions artístiques.

Programació a La Mutante:

DIJOUS 21

22.30h. Festa d’Inauguració.

DIJOUS 22

17.00h. Obertura de la secció oficial del Festival. Projecció de la selecció III de vídeo + selecció dels treballs dels alumnes del Màster Màster Oficial d’Arts Visuals i Multimèdia de la UPVi secció oficial (inclou fotografia, pintura i escultura instal·lació).

20.00h. Audiovisual live de Populus Melkart (Granada).

DISSABTE 23

12.00h. Secció Oficial del Festival. Projecció de la selecció III de video i secció oficial (inclou fotografia, pintura i escultura instal·lació).

21.30h. Actuació de VICKY LEAKS.

23.00h. Lliurament de Premis.

Premi de les Galeries Jurado.
Premi Especial Incubar-te-Club Diari Llevant.
Festa de Clausura amb Vjs OKAZY (Berlín).

Sigue leyendo

dissabte 31. 20:00 a 22:00h live painting!! Casius Tonen!!!

sábado 31. 20:00 a 22:00h Casius Tonen!!!

dissabte 31. 20:00 a 22:00h Casius Tonen!!!

divendres 30. 20:00 a 22:00h. live paintintg!! Xelön nenawapa i sr.Marmota

divendres 30. 20:00- 22:00h. Xelön nenawapa i sr.Marmota !!!!!!!!

viernes 3o. 20:00h- 22:00h. Xelön nenawapa i sr.Marmota !!!!!!!!

 

JORNADES PORTES OBERTES DE “REC”. PROGRAMACIÓ DE LA MUTANTE.2 i 3 de març. DE 20:00 A 23:00H

(+ avall en castellà)
DIVENDRES 2 DE MARÇ
20:00h/ Inauguració de l’expocició: “UNIDADES DE OBSERVACIÓN“. Carlos Maiques.

Una sèrie de figures de petita grandària passegen -alienes o no- als moviments de l’espectador des de les estructures del fals sostre de la sala..Carlos Maiques, València 1971. Dibuixant i artista plàstic. Últimes publicacions, BAKU, Edicions Bòlid de Foc, Al nord-est de Arzew, amb Paco Sales, Edicions de Ponent. Col·labora amb pluton.cc

21:00h/ DIBUIX MUTANT SESSION
Sessió de creació experimental en directe. Podreu veure el procés de treball de dos il·lustradors interactuant gràficament.
_Paula Pérez i de Lanuza “paulapé“il·lustra i anima.

Fins el moment, els seus personatges han habitat llibres, cartells, vídeos, sales d’exposicions… i darrerament també alguns objectes.
Procura actualitzar el web paulape.cat encara que no sempre en té temps i de vegades es queda amb la immediatesa del Facebook, el Twitter o el Flickr.
Sou benvingudes i benvinguts!

 _”Sóc Elías Taño, grafista emigrant de l’Àfrica subtropical. Si vols alguna cosa, prendre un cafè o fer-me una proposició
indecent, ací pots fer-ho:  www.eliastano.es
També podem veure’ns el divendres 2 de febrer, en La Mutante. Salut!”
21:00h/  “LA SECCIÓN“- Open Jam
Kuroha: Wait! Are you going erase Onba’s and my memories as well?
Aoi: Yes! Unfortunately…
Kuroha: I see… So, I can’t cheer you on from Virtual City Alpha anymore.
Okay, but we don’t want to forget about you. Can you leave something behind?
Aoi: Okay, I promise.
(Ghost in the Shell: SAC – Season 1 Episode 11 In The Forest of the
Imagoes/Portraitz)
DISSABTE 3 DE MARÇ

JORNADA PORTES OBERTES “REC”

Jornades proposades per les diferents associacions (Doctor Nopo + La Minúscula + Plutón + Arte Facto + La Mutante + Spirit Swing House + La Clínica Mundana) i col·lectius com el de BerniayCandela o Sinberifora, que promouen activitats culturals en el centre de València.

Jornadas propuestas por las distintas asociaciones (Doctor Nopo + La Minúscula + Plutón + Arte Facto + La Mutante + Spirit Swing House + La Clínica Mundana) y colectivos como el de BerniayCandela o Sinberifora, que promueven actividades culturales en el centro de Valencia.

29 Des/ 20:00h// HÉCTOR ARNAU & LOS JUGLARES CAZURROS presentan MI REINO NO ES DE ESTE MUNDO

(+abajo en castellano)

benvolgudes amigues, tunantes i coribantes:

no m’agradaria abandonar aquest món tal com van inscriure els olmeques en els seus cicles de 144.000 dies sense abans convidar-vos a una nova actuació al costat de la revista bostezo i els joglars cazurros.

fa ja gairebé un any que no em puje a les taules per representar aquesta peça (l’última en la tabacalera, en madrid, el febrer passat) atrafegat (és un dir) com he estat amb (parèntesis cinematogràfics:http://arrosmovie.info/b/ca/) i tot tipus de saraos culturals com el comiat de orxata sound system, cerimònies hip-óperes juvenils, performances en vídeo-instalacions documentals (http://albasotorra.com/wargames/expo/) i tota sort de passatemps que acaben per formar el que altra va ser cridat amb sorna agrària com a cultura antropologia lasitud toxicomania psicologia organizacional artesania etc

també m’agradaria anunciar-vos sense massa fe que el 2012 a part de portar-nos eres de sintonia pangeàtica i panfreàtica també veurà néixer el meu últim llibre de poemes (ho jure) que portarà el nom de “la passió del fill apàtic“i que exerciré l’en aquests temps batejat com micro-mecenatge (crowdfundin’) o recol·lecta però de porta en porta perquè tot no acabe en una encaixada sense tiquet de compra ni literatura. vaja, que si em podeu deixar vint euros, jure comprometre’ls en aliment per a lleixes i no malvar-vos per ací en altres plaers més immediats.

d’altra banda, la revista bostezo, a la qual m’enorgulleix pertànyer enormement, presenta #el seu número 6, especial psicogeografía i derivats, per intentar trobar-se un mateix cerebral i geopolíticament en aquesta època confusa, vana i residual. vos esperem com sempre amb inusitat fervor perquè no som ni bri ni pols sense el nostre benvolgut públic. fins llavors.

crítica: http://gabrielarriaran.lamula.pe/tag/hector-arnau

Héctor Arnau, una vegada més desdoblegat babaument en el seu paper múltiple de pobre parlador a sou de les licoreres i dels antres de més nissaga de l’avantguarda estudiantil, representa a un rector panteísta contristat pel relativisme juvenil, l’escepticisme psicotròpic, la pobresa espiritual, la saturació de la publicitat com a coneixement i l’emprèn desmanotadament (amb avantatjada tècnica vocal) contra la llei del talió, la democràcia capitalista, les universitats-empresa, el turisme revolucionari i l’etimologia com a ciència infusa. Els resultats són els previsibles: el ritu consumat entre un públic no precisament sobri, el barritar estàtic dels encara creients aconseguit la comunió, referències inconscients a Bataille, Artaud, Guénon i Lautréamont en píndoles conspiratòries de la burgesia afrancesada i la típica fantasia universal de descendir als inferns per a explicar-ho després i proclamar el monoteisme. En definitiva, com va dir l’únic crític que va aguantar fins al final de l’obra: “…de Shakespeare a Iggy Pop en 50 minuts. No s’acoste molt, porte’s auriculars i pose’s prop de la porta”. I no li’l perda.

{consumició de cervesa, himnes d’encesa mariologia, apologia de l’abisme il·lustrat: preu a convenir}

Héctor Arnau (València, 1977) es va iniciar en els assumptes literaris com a traductor en l’editorial independent Numa, abocant al castellà novel·les com “El Tercer Policia” de Flann O’Brien, o “Jove Adán” d’Alex Trocchi. Va ser en aquella època, amb el canvi de segle, quan va començar a recitar en públic els seus poemes i, més endavant, a interpretar-los. D’aquella experiència va nàixer “L’insomne”, una petita obra en solitari en la qual ell mateix representava a un bufó (borratxo, estrident, encorbat, cridaner) i al seu doble, el poeta declamador (que recitava versos sublims amb veu engolada), personatges que discutien agrament sobre temes poètics, mundans i divins. La gira de “L’insomne” va arribar als teatres en el 2003 acompanyada d’un llibre de poemes del mateix nom (Numa editorial, València, 2003) i va finalitzar a Porto (primavera del 2004) on Héctor va entrar en contacte amb dos músics locals (Joao Covita i Rodrigo Nieto) que acabarien per integrar Els Joglars Cazurros en una nova obra anomenada “El hambre y los ciegos”. Esta nova peça, de major sofisticació formal i amb música en directe (teclats, acordió, guitarra i percussió) enfrontava en escena a un vell militar en cadira de rodes que, amb cert sarcasme, pregonava sobre els beneficis de la democràcia i el capitalisme, amb un jove en solitud quasi autista aïllat en la seua habitació amb les seues pròpies fantasies. Després de l’estrena “oficial” de l’obra
de nou en el Teatre Inestable a València (juny del 2005), els músics van tornar al seu país i Héctor va compondre una obra menys aparatosa per a rodar amb major llibertat per llocs habitualment poc adaptats a les arts escèniques (bars, centres socials, etc…) El seu títol era “Nuevo Amanecer del Activismo Folclórico”. Al febrer del 2006, el capità i el director artístic de “El Barco de los locos”, una companyia de teatre holandesa marítima ambulant, van presenciar una actuació i ho van enrolar en el seu periple estiuenc per Sicília (Panteleria, Favignana i Ustica) i Malta representant diverses peces sota el títol “Il Mondo Soprasotto”. A la seua volta, va recopilar els poemes que portava anys interpretant en escena i els va editar, amb foto-montages del també portugués Ruca Bourbon, en un llibre anomenat “El hambre y los ciegos”. Des de l’aparició del llibre al juny del 2007, Héctor ho ha anat presentant amb el seu performance (com alguns la criden) en ciutats europees com Madrid, València, Barcelona, Porto i Lisboa, així com per Mèxic (gira a la tardor 2007 a Guadalajara, Mèxic DF i Monterrey) i altres llocs.

————————————————————————————————————–

queridas amigas, tunantes y coribantes:

no me gustaría abandonar este mundo tal como inscribieron los olmecas en sus ciclos de 144.000 días sin antes invitaros a una nueva actuación junto a la revista bostezo y los juglares cazurros.

hace ya casi un año que no me subo a las tablas para representar esta pieza (la última en la tabacalera, en madrid, el pasado febrero) atareado (es un decir) como he estado con (paréntesis cinematográficos:http://arrosmovie.info/b/ca/) y todo tipo de saraos culturales como la despedida de orxata sound system, ceremonias hiphoperas juveniles, performances en videoinstalaciones documentales (http://albasotorra.com/wargames/expo/) y toda suerte de pasatiempos que acaban por formar lo que otrora fue llamado con sorna agraria como cultura antropología lasitud toxicomanía psicología organizacional artesanía etc

también me gustaría anunciaros sin demasiada fe que el 2012 aparte de traernos eras de sintonía pangeática y panfreática también verá nacer mi último libro de poemas (lo juro) que llevará el nombre de “la pasión del hijo apático”y que ejerceré lo en estos tiempos bautizado como micromecenazgo (crowdfundin’) o recolecta pero de puerta en puerta para que todo no acabe en un apretón de manos sin tiquet de compra ni literatura. vaya, que si me podéis dejar veinte euros, juro comprometerlos en alimento para anaqueles y no malearlos por ahí en otros placeres más inmediatos.

por otra parte, la revista bostezo, a la que me enorgullece pertenecer enormemente, presenta su número 6, especial psicogeografía y derivados, para intentar encontrarse uno mismo cerebral y geopolíticamente en esta época confusa, vana y residual. os esperamos como siempre con inusitado fervor porque no somos ni hebra ni polvo sin nuestro bienamado público. hasta entonces.

crítica: http://gabrielarriaran.lamula.pe/tag/hector-arnau

Héctor Arnau, una vez más desdoblado cazurramente en su papel múltiple de pobrecito hablador a sueldo de las licoreras y de los antros de más alcurnia de la vanguardia estudiantil, representa a un párroco panteísta acongojado por el relativismo juvenil, el escepticismo psicotrópico, la pobreza espiritual, la saturación de la publicidad como conocimiento y la emprende desmanotadamente (con aventajada técnica vocal) contra la ley del talión, la democracia capitalista, las universidades-empresa, el turismo revolucionario y la etimología como ciencia infusa. Los resultados son los previsibles: el rito consumado entre un público no precisamente sobrio, el barritar extático de los todavía creyentes alcanzado la comunión, referencias inconscientes a Bataille, Artaud, Guénon y Lautréamont en píldoras conspiratorias de la burguesía afrancesada y la típica fantasía universal de descender a los infiernos para contarlo después y proclamar el monoteísmo. En definitiva, como dijo el único crítico que aguantó hasta el final de la obra: “…de Shakespeare a Iggy Pop en 50 minutos. No se acerque mucho, llévese auriculares y póngase cerca de la puerta”. Y no se lo pierda.

{consumición de cerveza, himnos de encendida mariología, apología del abismo ilustrado: precio a convenir}

Héctor Arnau (Valencia, 1977) se inició en los asuntos literarios como traductor en la editorial independiente Numa, vertiendo al castellano novelas como “El Tercer Policía” de Flann O’Brien, o “Joven Adán” de Alex Trocchi. Fue en aquella época, con el cambio de siglo, cuando empezó a recitar en público sus poemas y, más adelante, a interpretarlos. De aquella experiencia nació “El insomne”, una pequeña obra en solitario en la que él mismo representaba a un bufón (borracho, estridente, encorvado, gritón) y a su doble, el poeta declamador (que recitaba versos sublimes con voz engolada), personajes que discutían agriamente sobre temas poéticos, mundanos y divinos. La gira de “El insomne” llegó a los teatros en el 2003 acompañada de un libro de poemas del mismo nombre (Numa editorial, Valencia, 2003) y finalizó en Oporto (primavera del 2004) donde Héctor entró en contacto con dos músicos locales (Joao Covita y Rodrigo Neto) que acabarían por integrar Los Juglares Cazurros en una nueva obra llamada “Y el Hambre y los Ciegos”. Esa nueva pieza, de mayor sofisticación formal y con música en directo (teclados, acordeón, guitarra y percusión) enfrentaba en escena a un viejo militar en silla de ruedas que, con cierto sarcasmo, pregonaba sobre los beneficios de la democracia y el capitalismo, con un joven en soledad casi autista aislado en su habitación con sus propias fantasías. Tras el estreno “oficial” de la obra
de nuevo en el Teatro Inestable en Valencia (junio del 2005), los músicos volvieron a su país y Héctor compuso una obra menos aparatosa para rodar con mayor libertad por lugares habitualmente poco adaptados a las artes escénicas (bares, centros sociales, etc…) Su título era “Nuevo Amanecer del Activismo Folclórico”. En febrero del 2006, el capitán y el director artístico de “El Barco de los Locos”, una compañía de teatro holandesa marítima ambulante, presenciaron una actuación y lo enrolaron en su periplo veraniego por Sicilia (Panteleria, Favignana y Ustica) y Malta representando varias piezas bajo el título “Il Mondo Soprasotto”. A su vuelta, recopiló los poemas que llevaba años interpretando en escena y los editó, con fotomontajes del también portugués Ruca Bourbon, en un libro llamado “Y el Hambre y los Ciegos”. Desde la aparición del libro en junio del 2007, Héctor lo ha ido presentando con su performance (como algunos la llaman) en ciudades europeas como Madrid, Valencia, Barcelona, Oporto y Lisboa, así como por México (gira en otoño 2007 en Guadalajara, México DF y Monterrey) y demás lugares.